Programa Luna

Infotaula vol espacialPrograma Luna
País d'origenUnió Soviètica i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Propòsitexploració de la Lluna Modifica el valor a Wikidata
EstatFinalitzat
Història del programa
Durada1958 Modifica el valor a Wikidata — 1976 Modifica el valor a Wikidata
Primer vol no tripulat23 setembre 1958 (Luna 1958A) Modifica el valor a Wikidata
Últim vol22 agost 1976 (Luna 24) Modifica el valor a Wikidata
Missions
Luna 1
Luna 2
Luna 3
Luna 4 (oc) Tradueix
Luna 5 (en) Tradueix
Luna 6 (en) Tradueix
Luna 7 (en) Tradueix
Luna 8 (en) Tradueix
Luna 9
Luna 10
Luna 11 (oc) Tradueix
Luna 12 (oc) Tradueix
Luna 13 (oc) Tradueix
Luna 14 (oc) Tradueix
Luna 15 (oc) Tradueix
Luna 16 (oc) Tradueix
Luna 17 (oc) Tradueix
Luna 18 (oc) Tradueix
Luna 19 (oc) Tradueix
Luna 20 (oc) Tradueix
Luna 21 (oc) Tradueix
Luna 22 (oc) Tradueix
Luna 23 (oc) Tradueix
Luna 24 Modifica el valor a Wikidata
Reeixits15 Modifica el valor a Wikidata
Fracassos29 Modifica el valor a Wikidata
Lloc(s) de llançamentcosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Informació dels vehicles
Vehicle(s) de llançament
Localització de les missions Lunik a la Lluna

El programa Luna o Lunik estigué integrat per una sèrie de sondes automàtiques soviètiques desenvolupades pel científic Serguei Koroliov, dedicades a fotografiar i estudiar la superfície del satèl·lit de la Terra, la Lluna. El programa el formaren 24 unitats, llançades entre el 2 de gener del 1959 i el 9 d'agost del 1976, algunes de les quals tornaren amb mostres del sòl lunar.[1]

El programa Luna (de la paraula russa Луна "Luna" ), ocasionalment anomenat Lunik pels mitjans occidentals,[2] van ser una sèrie de missions de naus espacials no tripulades enviades a la Lluna per la Unió Soviètica i més tard Rússia entre 1959 i 2023. Quinze van tenir èxit, dissenyades cadascuna amb una nau espacial i un mòdul de descens amb les que van aconseguir moltes novetats en l'exploració espacial. També van realitzar molts experiments, estudiant la composició química, la gravetat, la temperatura i la radiació de la Lluna.

La designació Luna va ser atribuïda a unes vint-i-quatre naus espacials, les quals van rebre formalment la designació Luna, encara que se'n van llançar més. Aquelles que no van arribar a l'òrbita no van ser reconegudes públicament en aquell moment i no se'ls va assignar un número de Luna. Les que van fallar en l'òrbita terrestre baixa se'ls donava designacions de Cosmos.[3] El cost estimat del programa Luna el 1964 va ser de 6.000 a 10.000 milions de dòlars EUA.[4]

  1. «Luna». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 agost 2023].
  2. Teitel, Amy Shira «How Russia Beat the U.S. to the Moon» (en anglès). The Daily Beast, 30-01-2016.
  3. Zak, Anatoly. «Russia's unmanned missions toward the Moon». russianspaceweb.com. [Consulta: 20 agost 2023].
  4. «Comparison of US and Estimated Soviet Expenditures for Space Programs" (». Military Economic Intelligence Memorandum - Central Intelligence Agency, agost 1964. Arxivat de l'original el 2020-11-10. [Consulta: 20 agost 2023].

Developed by StudentB